Back Camillo Benso di Cavour Afrikaans Camillo Benso di Cavour AN كاميلو بنسو Arabic كاميلو بنسو ARZ Camillo Benso AST Kamillo Kavur Azerbaijani Камило Бенсо ди Кавур Bulgarian Camillo Benso di Cavour BS Camillo Benso Cavour Czech Camillo di Cavour Danish
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Va ser ministre del Regne de Sardenya de 1850 a 1852, president del Consell de Ministres de 1852 a 1859 i de 1860 a 1861. El mateix 1861, amb la proclamació del Regne d'Itàlia, esdevingué el primer president del Consell de Ministres del nou estat i morí ocupant aquest càrrec.
Va ser protagonista del Risorgimento com a partidari de les idees liberals[a], del progrés civil i econòmic, de l'anticlericalisme, dels moviments nacionals i de l'expansionisme del Regne de Sardenya contra Àustria i els estats italians previs a la unificació.
En l'economia va promoure el lliure comerç, les grans inversions industrials (sobretot en l'àmbit ferroviari) i la cooperació entre els sectors públic i privat. En política va donar suport a la promulgació i defensa de l'Estatut Albertí. Cap de l'anomenada Dreta històrica, va signar un acord ("Connubio") amb l'esquerra, amb el qual va dur a terme diverses reformes. S'oposava obertament a les idees republicanes de Giuseppe Mazzini i sovint es trobava en desacord amb Giuseppe Garibaldi, del qual temia el potencial revolucionari.
En política exterior va conrear hàbilment l'aliança amb França, gràcies a la qual, amb la segona guerra d'independència, va aconseguir l'expansió territorial del Regne de Sardenya a Llombardia. Va aconseguir gestionar els esdeveniments polítics (revoltes al Gran Ducat de Toscana, als ducats de Mòdena i Parma i al Regne de les Dues Sicílies) que, juntament amb l'Expedició dels Mil, van portar a la formació del Regne de Itàlia.
| « | El primer bé d'un poble és la seva dignitat. | » |
| — Cavour, Discursos parlamentaris, Florència, 1932-1973 | ||
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.